PLATAFORMA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL MASSÍS DE BERET

Lleida, 12 de novembre de 2005

El Govern de la Generalitat atempta contra la legislació europea si permet l’ampliació de Baqueira-Beret cap a la vall d’Àrreu.

Després que la Plataforma denunciés l'any 2002, davant la Comissió Europea, el Pla especial de l'àrea esquiable Peülla-Muntanyó-Rialba i l'estudi d'impacte ambiental corresponent, que possibilitava l’ampliació de les pistes d’esquí de Baquèira Beret SA per la vall d’Àrreu (municipi d'Alt Àneu), el 5 de juliol de 2005, la màxima autoritat europea va iniciar un procediment d’infracció perquè no s’havien avaluat adequadament els impactes negatius sobre espècies i hàbitats d’alt valor ecològic, objecte de protecció pel Dret comunitari (Directives: 85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de projectes públics i privats; 92/43/CEE, relativa a la conservació d’hàbitats naturals, de la fauna i flora salvatges; 79/409/CEE, sobre la protecció de les aus).

La Comissió Europea ha comprovat que el projecte d’ampliació de Baqueira-Beret, avalat pel Govern de la Generalitat, anteriorment pel conseller Felip Puig, de CiU, i, avui, pel conseller Joaquim Nadal, del PSC, que fa clientalisme partidista, seguint els dictats dels “amics” d’en Joaquim Llena, alcalde d’Alt Àneu i secretari general dels socialistes lleidatans, imitant l’actuació referent al túnel de Bracons, on va obeir altres interessos obscurs, pot afectar de manera apreciable una zona d’especial valor ecològic, que l’Executiu català havia inclòs dins la proposta de Xarxa Natura 2000 fins el 1999, just quan l’empresa de l’esquí va presentar l’ampliació sobre aquest espai natural extraordinari; llavors, a pesar de seguir comptant amb uns hàbitats i unes espècies dels quals la Comissió Europea en reclama la protecció, el Govern català va optar per afavorir un projecte immobiliari especulatiu i va excloure la vall de la Xarxa.

En data d’avui, la Comissió Europea està donant la raó a la Plataforma i considera que l'esmentat Pla especial s'ha d'anular perquè l’avaluació realitzada vulnera disposicions legals, per l’ocultació de dades i les falsedats que tot seguit esmenem.

1 Per incomplir del Decret 114/88 d'avaluació d'impacte ambiental

Segons indica l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) del projecte, quant a la seua elaboració, s'ha seguit el procediment determinat pel Decret 114/88. Aquesta afirmació és falsa, ja que l'EIA incompleix el procediment del Decret 114/88 d'avaluació d'impacte ambiental, en els apartats següents:

a) L'únic que s'ha presentat a informació pública és el Pla especial i l'Estudi d'Impacte Ambiental. L'article 1, del Decret 114/88, indica: "s'hauran de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental els projectes públics o privats…" Per tant, sense projecte a informació pública no és possible fer l'avaluació, perquè no existeix l'objecte avaluable.

b) L'EIA no desenvolupa l'apartat d'alternatives. Mentre que el Decret 114/88, al seu article 2.d, exigeix la presentació d’alternatives i la justificació de la idoneïtat del projecte.
En aquest sentit, l’article 6.4, de la Directiva Hàbitats, estableix que un projecte com el de Baqueira-Beret solament es podria realitzar si resultés imprescindible per garantir la salut humana, la seguretat pública o altres raons d’interès públic de primer ordre.

c) El Decret 114/88, al seu article 2.c, indica que s’han de recollir els efectes directes i indirectes sobre la vegetació i la fauna. L'EIA del projecte d’ampliació oculta la informació que apareixia en l’EIA, elaborat pel DARP, el 13/11/98, la qual recordava que es troben a la zona espècies de protecció prioritària com l'ós bru, la llúdriga, el gat salvatge i la rata almesquera. També cal fer esment de la Declaració d'impacte ambiental, que amb caràcter desfavorable, va realitzar el DMA, el 05/06/01, publicada al DOGC del 22/06/01, sobre l'anterior projecte del Pla especial de l'Àrea Esquiable Baquèira-Bonaigua-Sorpe, que amb la mateixa finalitat que aquest, afectaba també al terme municipal d'Alt Àneu i que concloia:

"tot i les mesures correctores de l'estudi d'impacte ambiental, el projecte comporta un efecte negatiu, notable, permanent, irreversible i irrecuperable per l'afectació de les zones següents: (entre d'altres anomena)
-zones d'alt valor ecològic dins del PEIN
-la zona humida i de torberes del Clot de Rialba
-la franja nord del Serrat de Garrabea
-les zones altes del Tuc de la Llança i la Cigalera."

Als Clots de Rialba es troben les mulleres de Rialba, unes de les millors conservades als Pirineus, ecosistema altament fràgil i, per tant sensible, inclòs a la Directiva 92/43 com a hàbitat prioritari. No obstant això, els telecadires 7, 8 i 9, unes 8 pistes i una cafeteria, previstos, l'afecten de ple. l'EIA fet a la mida de Baqueira-Beret rebaixa el valor ecològic de la vall. Per això, els responsables de l’estació aranesa tenen la gosadia d’erigir-se en científics experts i neguen irracionalment la seua vàlua ecològica. Les dades reals del projecte indiquen que afectarà el 73% d’un territori declarat com a espai natural protegit. Les figures d'espais naturals afectades són: El PEIN de l'Alt Àneu i Naut Aran, la reserva natural parcial del riu Bonaigua i la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes, totes proposades a la Xarxa Natura 2000 de la UE. A més, l'EIA deixa oberta la possibilitat d'un enllaç amb Sorpe, per tant, l'actual proposta no descarta la realització de futures ampliacions, amb les quals es duplicaria la superfície proposada fins ara.

D’una altra banda, l’article 12 de la Directiva 92/43/CEE, ordena que els estats membres hauran de prendre mesures de protecció rigorosa d’espècies animals com l’ós bru, que, com demostren els informes científics en poder de la Comissió Europea, té la vall d’Àrreu com a zona d’alimentació i hivernada. I, en referència, a la Directiva 79/409/CEE, hi ha la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), de 2 d’agost de 1993, que condemna el Regne d’Espanya per no haver classificat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) l’Àrea Important per a les Aus (IBA) dels Aiguamolls de Santoña. Així, el TJCE atorga el mateix grau de protecció a les IBA (Important Bird Areas) que a les ZEPA. I Àrreu està catalogat com a IBA, ja que hi podem trobar àliga daurada, picot negre, mussol pirinenc, perdiu blanca i gall fer.

2- Per incompatibilitats:

El projecte és incompatible amb el pla especial i les disposicions del Parlament.
L'EIA (Estudi d'Impacte Ambiental) inclou el llac de Garrabea, així com la seua presa per a innivació artificial, però aquest llac no es pot incloure perquè està fora del Pla especial que es va sotmetre a informació pública.

Tampoc no s'ha realitzat el pla especial de protecció dels PEIN afectats, tot i que existeix la resolució 560/VI, del Parlament de Catalunya, que va aprovar la seua realització, en un termini de 6 mesos. El Pla especial, hauria de ser l'eina bàsica de gestió d'aquests espais, la qual ha de determinar els projectes compatibles o incompatibles amb l'espai i no pas per promoure iniciatives de lucre privat de forma irregular.

3-Per falsejar dades científiques:

En primer lloc, dir que els taxons de la flora protegits en els espais dels PEIN de Naut Aran i Aigüestortes no s'han trobat a la vall d’Àrreu, es deu al fet que no hi ha cap estudi botànic rigorós que així ho pugui constatar. El que ni tan sòls diuen el redactors de l'EIA és que, segons els investigadors de la UB del Departament d'Ecologia, que han estudiat els llacs del Muntanyó d'Àrreu i del Rosari, s’han trobat dos espècies de Potamogeton (P.prarlongus i P.perfoliatus), localitzats únicament a l'estany del muntanyó d'Àrreu. Aquest estany i el seu règim restarien alterats si es dugués a terme la presa de l'estany de Garrabea prevista. En segon lloc, és del tot fals que la zona no compti amb hàbitats, espècies vegetals i animals, inclosos a l'annex IV de la Directiva 92/43/CEE, espècies que requereixen una protecció estricta.

4 Altres consideracions

L’EIA, en el cas que es compleixi la taula 3 de la Llei 3/85 d'Aigües, referida al sanejament d’aigües residuals del complex nival, els paràmetres que exigeix són vàlids només per a zones industrials o semi-industrials, amb cursos d'aigua més o menys alterats, però està clar que no està pensada per cursos oligotròfics, d’aigües cristal·lines, que es veurien alterats pels paràmetres de contaminació permesos.

Existeixen precedents d’altres informes desfavorables emesos per institucions catalanes, depenents de l’Administració, com el de la Comissió Permanent del Parc Nacional d'Aigüestortes, de 21/04/98, que, al seu punt 9, informava favorablement sobre la proposta d'ampliació de la zona ZEPA a tota la zona perifèrica en detriment del projecte de la Peülla que afectaria la zona perifèrica del Parc Nacional.

5 Estudis socio-ambientals

Estudi d'Avaluació Integrada d'Alternatives Socioeconòmiques al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes (DIAFANIS) Aquest estudi, en el qual al llarg d'un any, han treballat diferents professors d'Universitats, especialistes en diversos camps (ecologia, economia, sociologia, geografia, etc.) i fonamentat en un treball de camp important d'entrevistes i reunions amb tots els agents del conflicte que ha generat el projecte, ha determinat que la proposta d'aquest Projecte no és, ni de bon tros, l'única o la millor.
Allò que és important de l'estudi és que planteja 8 alternatives diferents i les analitza des d'un punt de vista ambiental, econòmic i social. Finalment, realitza una avaluació integrada de les tres dimensions que evidencia que l'ampliació de pistes d'esquí és la pitjor opció, mentre que l'alternativa de connexió biològica del LIC Aigüestortes i el LIC Alt Pallars i l'alternativa de comunicació de les Valls d'Àneu amb el domini esquiable actual de Baquèira mintançant telecadires i aparcaments pel Port de la Bonaigüa proposada per la Plataforma (PDSMB) són les millors.

Cal destacar una conclusió molt interessant: des d'un punt de vista social, el projecte que s'està plantejant, suposa una distribució injusta dels beneficis, concentrada en uns pocs propietaris i immobiliàries, mentre que aboca a tota la vall a una precarietat de l'oferta laboral i un desincentiu a la participació local i la coexistència amb les activitats tradicionals.

6 Alternativa.

L'única alternativa amb la que podríem estar d'acord és la millora de l'accessibilitat al domini esquiable actual de Baquèira des de les Valls d'Àneu, amb la finalitat de diversificar els accessos, repercutint alhora en beneficis econòmics i socials locals, ja que ara l’accés al domini esquiable actual de Baquèira només és plenament operatiu a l'hivern des de la Val d'Aran. En aquest sentit, considerem que l'única part vàlida de l'actual proposta seria la construcció del telesella núm.1 així com els aparcaments dissenyats al llarg de Port de la Bonaïgua.

A càrrec de:

IPCENA, entitat portaveu de la Plataforma
C/ Plaça dels Gramàtics Nº 2, Baixos.
25002 Lleida 973263793 - 973 26 61 29
ipcena@ipcena.org
http://www.ipcena.org